Atenció a la diversitat

Aquesta proposta d’atenció a la diversitat va enfocada a la unitat didàctica que duré a terme en el segon període de pràctiques a l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. El que he volgut és incloure tothom a dins de l’aula (gimnàs), i en les activitats, perquè tothom se senti participant actiu i visqui el contingut que treballarem, l’orientació.

 Quan parlem de diversitat ens referim a les característiques que té tot l’alumnat, no només del sector que té identificades unes determinades necessitats educatives especials. La diversitat és una característica natural dels grups escolars. Corrales, A.R. (2010)

 Jiménez Vilá(1999) ens dona quatre raons per assumir aquesta diversitat:

 

1. Perquè és una realitat social inqüestionable, la societat és cada cop més plural en quan a la cultura, llengües, religió…

En aquest cas a l’ Institut està clar que hi ha diversitat de cultures, i és molt important integrar a tothom, l’escola és dins de la societat i per tant és un dels punts més importants on socialitzar a l’alumnat tant divers. Tots ens enriquim d’aquesta diversitat.

2. Perquè davant d’aquest fet, l’educació no pot desenvolupar-se al marge i hauria de treballar en aquest sentit. Estem dins de la societat i per tant l’escola és un lloc de primera línia on treballar a favor de la diversitat.

3. Perquè si pretenem arribar a una societat democràtica amb valors de justícia, igualtat, tolerància..el concepte i la realitat de la diversitat seria fonamental.

 4. Perquè la diversitat entesa com a valor constitueix un repte pels processos d’ensenyament – aprenentatge i els professionals que ho desenvolupen.

El grup classe

Les dues sessions que hi ha a continuació formen part de la unitat didàctica sobre l’orientació. La qual realitzaré als alumnes de 3r d’ESO B i C de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.

Cada grup és format per uns 25 nois i noies aproximadament, el percentatge de nois i noies és del 50%. Parlen i entenen el català, en aquest aspecte no hi ha cap problema per el desenvolupament de la sessió en la llengua catalana. La predisposició a la pràctica per part de l’alumnat és bona, l’únic que hi ha algun noi  “hiperactiu” i en aquest cas cal saber tractar amb ell i donar-li tasques perquè se senti protagonista, que col·labori amb el professor, ajudi i no se senti infravalorat. També hi ha un parell de nois en el grup C, que ja estan apunt de fer els 16 anys i no mostren molt d’interès per les classes, no només en les sessions d’educació física sinó en la resta d’assignatures, ja que quan facin els 16 volen deixar l’Institut i anar a treballar. Per això cal saber-los motivar i entendre la seva situació, tot ajudant-los amb les tasques i atendre’ls a classe per tal que sàpiguen que estem per ells i que també volem que aprenguin com la resta dl grup, així esperem que es motivin i realitzin les diferents tasques proposades i d’aquesta manera puguin dur a terme la unitat didàctica de forma normal.

 Les adaptacions curriculars en l’educació física

De Potter (1988) i Zarco i Toro (1995) citat a Corrales (2010) defineixen les següents adaptacions curriculars en educació física:

He volgut aplicar les diferents adaptacions que proposa l’autor a la unitat didàctica en qüestió, i veure com ho aplicaria jo a les meves sessions d’orientació (en color negre les adaptacions proposades segons els autors i en verd les proposades per les sessions d’orientació, en global de tota la unitat didàctica).

Adaptacions pedagògiques: recolzament verbal, recolzament visual, recolzament manual, divisió del moviment en seqüències, temps adequat entre explicació i execució, nombre de sessions.

  • Portar un bon control del temps en cada activitat.
  • Tenir-ne sempre un parell d’activitats a la “màniga” per si no funciona alguna poder-la canviar, dominar la improvisació i tenir variants per les diferents activitats.
  • No fer explicacions molt llargues i abans de començar tenir clar que s’ha entès l’activitat, demanar si algú té algun dubte. Si l’activitat ho requereix tenir la pissarra per deixar-ho més clar, repartir papers amb els mapes i indicacions perquè l’alumnat disposi de la informació necessària.
  • El nombre de sessions és ampli i hi ha marge per intercanviar sessions en cas de pluja o altres incidències.

Adaptacions del medi d’aprenentatge: variació dels materials, ús de material que afavoreixi la creativitat, eliminar les fonts de distracció, ús de rutines, variació permanent de la forma del grup.

  • En la ud d’orientació utilitzarem materials poc usats, com la brúixola i els mapes, cosa que motivarà a l’alumnat. Per això proposem nous materials per orientar-se en diferents sessions, que així l’alumnat no usi sempre el mateix.
  • També potenciarem la creativitat fent que dibuixin els diferents espais, d’aquesta manera crearem el mapa de la cursa d’orientació.
  • Establirem rutes d’inici de la sessió, manera de reunir a l’alumnat amb un xiulet, i en la majoria d’explicacions sempre el professor davant dels alumnes amb semicercle, i ningú a darrera, de manera que la veu del professor arribi a tothom.
  • També usarem la plataforma moodle un medi d’aprenentatge en què tothom tindrà accés des de casa, i on trobarà les activitats a realitzar i les explicacions necessàries.
  • Pel que fa a les formes de grups, seran molt variades, perquè treballarem des de formes individuals, a parelles, grups de tres i fins a 5 persones. Tot depenent de l’activitat que estiguem realitzant. Per posar un exemple en el treball de la cursa d’orientació, en què hauran de realitzar una cursa, serà en grups de 5-6 persones. Perquè així es puguin distribuir bé la feina. També incidiré en que els grups siguin també combinats amb nois i noies junts.

Simplificació de les tasques perceptives: ús de mòbils amb colors vius, modificar la trajectòria de la pilota, modificar la velocitat del mòbil fent‐la més lenta, utilitzar artefactes de diferents dimensions i materials, angle de recepció o de moviment de la pilota.

  • La majoria de tasques tenen vàries dificultats, és a dir una inicial senzilla i diferents variants per anar augmentant la dificultat segons les necessitats de l’alumnat. D’aquesta manera per exemple en l’activitat del tren, primer haurem d’anar a buscar un objectiu amb trens de 4, després de 8 i al final serà una mini competició en què el de davant serà un”coet”.
  • Un altre exemple seria primer comencem l’orientació dins del gimnàs, passem al pati i després a fora els voltants de l’Institut, una progressió lògica.

Simplificació del gest: caminar en lloc de córrer, fer el gest estàticament en lloc de saltar o desplaçar‐se, ús d’instruments més lleugers, modificar la posició dels jugadors de cara als equilibris, reduir la distància i desplaçaments per llançar o rebre, reduir les pors per la realització de les tasques, inspirant confiança i seguretat de l’alumnat.

  • En aquest cas podem simplificar el mapa i posar-lo més senzill, donar més o menys consignes per trobar les fites.
  • Tenim diferents espais, el pavelló, el pati i fora de l’Institut i segons com es desenvolupi les sessions anirem treballant a més gran escala.
  • El treball final de l’elaboració d’una cursa d’orientació que es demana es pot ampliar o reduir de contingut que es demana segons el desenvolupament del grup-classe, però hi haurà una rúbrica on tenen tot el que se’ls avalua del treball final.

Simplificació de les activitats: adaptacions de les regles de joc, atribuir a l’alumne un lloc concret en el joc, adaptacions per reduir la fatiga, permetre la participació d’altres persones, reduir les dimensions del terreny de joc.

  • Sempre es pot adaptar els jocs de manera que les regles siguin més senzilles o donant preferències alguns alumnes perquè l’objectiu sigui més assolible.
  •  Per tal de reduir la fatiga en alguna de les curses podem dir que tenen un temps límit, però que no va cronometrat i no és competitiu, així tothom ho fa al seu ritme.

A continuació hi ha les dues sessions proposades d’atenció a la diversitat, on bàsicament hi ha jocs d’iniciació a l’orientació i el que es busca és iniciar els joves en l’orientació, s’explica les diferents activitats proposades i just a sota de color vermell hi ha la proposta per l’alumne hiperactiu que tenim  a classe. Es busca que estigui inclòs a les sessions i que participi el màxim d’elles sense  que el desenvolupament de la sessió se’n senti perjudicat. També he cregut oportú informar-me bé sobre el què és el trastorn TDAH:

Què és la hiperactivitat? Definició i diagnòstic.

Hiperactivitat que es manifesta per un excés d’activitat motriu i/o cognitiva, en situacions que resulta inadequat fer-ho.

És un trastorn de la conducta d’origen neurològic que actualment es denomina trastorn dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). En aquests moments, afecta entre un 3 i un 5 per cent de la població infantil i és més freqüent en els homes.

1. Dèficit d’atenció: El nen es troba incapaç de parar esment en els detalls, de centrar-se en allò que li ocupa i de comunicar-se. Alguns dels símptomes són:

– Dificultat de mantenir l’atenció en les tasques o activitats del treball en l’escola.
– Passa d’una activitat a una altra sense acabar l’anterior, sense seguir instruccions ni ordenis.
– Sembla que no escolta quan es parla directament.
– Denota problemes per a organitzar-se en les seves tasques o activitats.
– Rebutja o li desagrada fer les tasques que requereixen un esforç mental.
– Es mostra despistat en les seves activitats diàries.
– Es distreu fàcilment amb qualsevol estímul extern irrellevant. Pot deixar la seva feina per a atendre-la, mentre que els seus companys ho ignoren.

2. Excés d’activitat motora: està en continu moviment, fins a en aquells moments que s’espera que el nen estigui tranquil. En definitiva, és incapaç d’estar relaxat i quiet durant un temps raonable.

– Acostuma a moure a l’excés les mans i els peus: fa ritmes, maneja qualsevol objecte que tingui al seu abast.
– És incapaç de mantenir-se durant un temps assegut en classe, durant els menjars, o en les reunions familiars.
– De sobte parla excessivament i fora de temps.
– En aparença el seu moviment excessiu no té una finalitat concreta.

3. Impulsivitat: actua de forma immediata, sense pensar en què dirà o farà i sense tenir en compte les possibles conseqüències.

– Respon precipitadament , fins i tot abans d’acabar de formular-li una pregunta.
– Amb freqüència es col·loca on no li criden o interromp als altres.
– Pot tenir dificultats per a esperar el seu torn en qualsevol situació.

Aquests símptomes s’han de reflectir almenys durant 6 mesos i ser observats, com a mínim, en dos escenaris diferents. Això és així perquè, en el primer cas, el nen pot presentar símptomes d’hiperactivitat temporal provocada per alguna situació traumàtica o un canvi brusc en la seva vida (com la mort d’una persona benvolguda) i, després de l’adaptació conseqüent, aquests símptomes poden desaparèixer. En el segon, perquè pot mostrar aquests símptomes en el col·legi però no a casa, o viceversa, ocasionats per alguna situació negativa en un d’aquests camps que provoqui aquest desajustament.

Com actuar si tens un alumne hiperactiu ?

1. Ser sensible al trastorn del nen i informar-se.
2. Donar-li ordres simples i breus, establint contacte visual amb el nen.
3. No permetre que deixi les coses a mitjan fer, encara que es retardi.
4. Ser molt positiu, donar-li ànims contínuament, premiar les conductes positives.
5. Dedicar-li una atenció especial en l’entrenament.
6. Marcar-li objectius assequibles i fer-li veure els seus progressos.
7. Cuidar que el ritme d’exercicis i esforç sigui correcte.
8. Procurar que faci els exercicis amb companys tranquils, evitar que rebi molts estímuls.
9. Entrevistar-se habitualment amb els pares per a seguir la seva evolució i fer-los partícips dels nostres objectius.
10. Seguir les pautes marcades per l’especialista.

BIBLIOGRAFIA

  •  Corrales, A.R. (2010) La atención a la diversidad como base para la integración  del alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo en el area de educación física. La Peonza. Revista de Educación Física para la paz, nº5. Pp. 28-43.
  • Marga Mussons. Educació física per a nens hiperactius [en línia] <http://www.xtec.cat/~mmusson3/hiperactius.htm> [Consulta 24 de maig de 2013]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s